Discografia
Joan Sanmarti


Comprar Online
Joan Sanmarti "Otras Canciones"
2003 - SatchmoJazz records

- Il mio canto libero(Lucio Battisti)
- La fiesta de Blas (Formula V)
- Let it be(J.Lennon/P.Mcartney)
- Eva Maria(Formula V)
- Clair (Gilbert O'Sullivan)
- Un sorbito de champagne(Los Brincos)
- La escoba (Laredo/G.R.Helgado)
- The little drummer(Katherine K.Davis)
- Los ejes de mi carreta(Atahualpha Yupanqui/R.Risso)
- Santa Lucia (Roque Narvaja)

Joan Sanmartí - guitarra elèctrica, guitarres acustiques de 12 cordes
Carles Benavent - baix elèctric
David Xirgu - batería
amb:
Ignasi Zamora - baix elèctric
Matthew L. Simon -flugelhorn
Esteve Narbona - trompa
Sergi Vergés - trombó baix i tuba
Xavier Figuerola - clarinet baix


"Tres reputats jazzmen catalans - el guitarrista Joan Sanmartí, Carles Benavent i el batería David Xirgu - , acompanyats per un grapat d'amics de la mateixa valua artística, s'enfronten amb un repertori poc habitual. Es tracta de cançons que podrien haver confegit la banda sonora d'un guateque dels anys setanta - tot i que un guateque bastant hortera, per cert.El resultat ofereig moments excel.lents i alguns exercicis d'estil, i la barreja no és sempre digerible. La Fiesta de Blas, Eva Maria o La Escoba dificilment poden associarse a Le It Be o Los Ejes de mi carreta. Per sort, la bona feina dels instrumentistes desfigura rapidament les cançons, portant-les al seu territori i oblidant-se de les versions originals. Miquel Jurado. El Pais.2004

Joan Sanmarti mai ha estat amant de projectes conformistes. Només cal fer una ullada a la seva trajectòria tant en la besant de compositor com en la de guitarrista.
El denominador comú de totes les aventures musicals en les que en Joan Sanmarti s’ha embarcat és el risc. Aquest risc no només es fa palès en el material musical, que quasi bé sempre ha estat original i entroncat dins dels corrents de l’avantguarda, sinó també amb les variopintas  formacions triades per dur a terme aquestes aventures.  
Doncs bé, Sanmarti no ens deixa de sorprendre en el seu darrer projecte musical i discogràfic “Otras canciones”. Aquesta vegada el material musical escollit no és pas original ni d’avantguarda, i la formació triada és bastant comú dins del món del jazz: trio de guitarra, baix i bateria. S’ha convertit en Joan Sanmarti en un conformista musical? La resposta és un NO amb majúscules.  
“Otras canciones” és una lectura molt personal de 10 temes de pop que van ésser hits a la rància Espanya dels 60 i els 70, i que són els primers records musicals de Joan Sanmarti. Aquests temes dels Brincos, Formula V, Roque Navaja (sempre havia pensat que Santa Lucía era un tema de Mike Ríos), els inevitables Beatles i altres autors, de ben segur provoquen tot tipus de picors i alèrgies als puristes del jazz. 
Tots tenim un passat musical previ a la primera vegada que varem tenir entre les mans un instrument, i quasi bé ningú que conec ha tingut com a cançons de bressol temes de Weather Report, Monk, Hancock o Zorn (per citar alguns noms a l’atzar). Està clar que Sanmarti no s’amaga del seus primers records musicals. Segurament no se n’amaga perquè els passa pel filtre d’uns trenta anys d’haver escoltat, tocat, estudiat, escrit i en definitiva conviscut amb altres músiques que l’han enriquit i que de rebot enriqueixen aquests “standards del pop espanyol”. En que s’assembla la primera versió de Juan Pardo y Junior d’ Un sorvito de champagne y la que podem escoltar a “Otras canciones”? Només podem dir que la segona ens recorda la melodia de la primera.  
A banda del repertori, l’altre gran encert d’en Sanmarti en aquest projecte són els companys de viatge que ha triat, Carles Benavent al baix elèctric i David Xirgu a la bateria. Quan sentim els harmònics, els cierres, els solos de baix als temes Clair i La escoba només podem pensar en un so únic, només podem pensar en un nom únic, el de Carles Benavent. Quan escoltem la subtil manera d’acompanyar, la caixa, l’obertura del solo a La escoba, el sentit de l’humor a Santa Lucía, només podem associar tots aquests detalls (i molts altres que hem deixo) al nom de David Xirgu.  
Finalment deixeu-me mencionar un parell d’encerts més de “Otras canciones” que allunyen definitivament a en Sanmarti del conformisme i no podem passar desapercebuts. Per una banda torna a emprar la guitarra acústica de 12 cordes (escolteu amb atenció Eva María),  instrument tant fantàstic com poc usat en jazz. L’altre encert és el d’haver afegit a posteriori, en els quatre temes que va enregistrar en un primer moment amb el baixista Ignasi Zamora, uns arranjaments per a quartet de metall, dos del propi Sanmarti, un de l’Iñaki Askunze i un d’en Sergi Vergés.- Oscar Peñas


Tornar

Valid XHTML 1.0 TransitionalValid CSS!Disseny web Interactiu
avisos legals · mapa web · ús de cookies